«Recuerdo emocionada el testimonio que me contaste en nuestro último encuentro en Madrid sobre lo sucedido a Silvia y José Luis —uno de los últimos ajusticiados por el franquismo—, esa espera angustiosa, ese combate entre el amor y la muerte antes de que él fuera ejecutado. Testimonios como ese no pueden perderse. […]
La Lola fent de mainadera
El objetivo de este libro no ha sido otro que el de realizar una investigación que permita incorporar a la memoria histórica la presencia de las mujeres comprometidas en la lucha política contra la dictadura franquista. Es analizar la historia del franquismo desde la otra cara de la luna: la voz del compromiso político de las mujeres. Y mujeres vencidas. Víctimas obligadas a vivir en una sociedad totalmente anclada en el pasado y rígidamente paternalista. Sobre ellas recaían las tareas más importantes para la supervivencia.
Eran las cabezas visibles de la familia cuando sus maridos, compañeros, estaban presos o muertos.
Los fusilamientos, encarcelamientos, exilios y huida a los montes de los hombres que lucharon por la República hicieron de España una nación de mujeres. Sacar adelante a la familia y ayudar al hombre en su caída constituyó un via crucis para ellas».
Fernanda Romeu Alfaro: El silencio roto: Mujeres contra el Franquismo
Fa vuit anys la Montse Milà i jo mateix, Josep Vallhonesta, vam decidir que calia fer un cicle d’entrevistes a diverses persones grans del districte. Vam pensar, en primer lloc, en la Lola que amb els seus 92 anys conservava una lucidesa envejable. La vam filmar durant diversos dies i vam acumular gairebé tres hores de relat que ens van deixar estupefactes i clavats a les cadires, sense alè i sense gosar interrompre-la.
Fa temps que em preguntava, i avui també, per què no vam seguir enregistrant-la, concretant detalls? Només les urgències, que passen per davant de les coses importants, ho expliquen.
Avui la Lola —aquests dies—, farà 100 anys, i no és cap protagonista del llibre citat però podria ser-ho. Marit esperant ser afusellat, pelegrinatge per les presons, fugint de la mort que podia venir pel feixisme o per la misèria d’uns anys foscos i durs.
Mireu-vos les fotos i les filmacions… a què inspira tendresa!? La Lola és una dona d’aparença fràgil, i com va dir en Raimon, de cabells blancs i la bondat a la cara. Però alhora amb voluntat i decisió de pedra picada, us en adonareu si veieu els vídeos i escolteu com explica la duresa de la vida quotidiana.
Avui us portem un primer tast de la filmació i enregistrament que li vam fer, però només és el principi. Els propers dies en veurem la resta, i el situarem en el context històric que la Lola va viure.