«Recuerdo emocionada el testimonio que me contaste en nuestro último encuentro en Madrid sobre lo sucedido a Silvia y José Luis —uno de los últimos ajusticiados por el franquismo—, esa espera angustiosa, ese combate entre el amor y la muerte antes de que él fuera ejecutado. Testimonios como ese no pueden perderse. […]
La Lola fent de mainadera
El objetivo de este libro no ha sido otro que el de realizar una investigación que permita incorporar a la memoria histórica la presencia de las mujeres comprometidas en la lucha política contra la dictadura franquista. Es analizar la historia del franquismo desde la otra cara de la luna: la voz del compromiso político de las mujeres. Y mujeres vencidas. Víctimas obligadas a vivir en una sociedad totalmente anclada en el pasado y rígidamente paternalista. Sobre ellas recaían las tareas más importantes para la supervivencia.
Eran las cabezas visibles de la familia cuando sus maridos, compañeros, estaban presos o muertos.
Los fusilamientos, encarcelamientos, exilios y huida a los montes de los hombres que lucharon por la República hicieron de España una nación de mujeres. Sacar adelante a la familia y ayudar al hombre en su caída constituyó un via crucis para ellas».
Fernanda Romeu Alfaro: El silencio roto: Mujeres contra el Franquismo
Fa vuit anys la Montse Milà i jo mateix, Josep Vallhonesta, vam decidir que calia fer un cicle d’entrevistes a diverses persones grans del districte. Vam pensar, en primer lloc, en la Lola que amb els seus 92 anys conservava una lucidesa envejable. La vam filmar durant diversos dies i vam acumular gairebé tres hores de relat que ens van deixar estupefactes i clavats a les cadires, sense alè i sense gosar interrompre-la.
Fa temps que em preguntava, i avui també, per què no vam seguir enregistrant-la, concretant detalls? Només les urgències, que passen per davant de les coses importants, ho expliquen.
Avui la Lola —aquests dies—, farà 100 anys, i no és cap protagonista del llibre citat però podria ser-ho. Marit esperant ser afusellat, pelegrinatge per les presons, fugint de la mort que podia venir pel feixisme o per la misèria d’uns anys foscos i durs.
Mireu-vos les fotos i les filmacions… a què inspira tendresa!? La Lola és una dona d’aparença fràgil, i com va dir en Raimon, de cabells blancs i la bondat a la cara. Però alhora amb voluntat i decisió de pedra picada, us en adonareu si veieu els vídeos i escolteu com explica la duresa de la vida quotidiana.
Avui us portem un primer tast de la filmació i enregistrament que li vam fer, però només és el principi. Els propers dies en veurem la resta, i el situarem en el context històric que la Lola va viure.
Aquest projecte de l’AVV del Poblenou, que vam anomenar Històries de Vida, ens va permetre conèixer veïns i veïnes del barri amb històries diverses i molt interessants.
Vam saber com es vivia al barri i com era el treball anys enrere; vam entrevistar veïns que van estar a la presó com l’Enric Pubill, què ja no està entre nosaltres, i vam aprofundir en la història de la Lola, que ens va colpir d’una manera especial.
Els seus 100 anys de vida són el reflex de la història d’Espanya i la seva trajectòria és la de moltes dones que durant la República, la guerra i la post guerra, es van comprometre i van patir la mort de fills, la presó dels marits i tota mena de privacions.
La Lola, però, és sobretot una persona divertida que genera «bon rotllo» i sempre té un acudit per explicar. Des de fa mig any viu en una residència on, amb la seva alegria, s’ha guanyat un «club de fans»
La manca de temps per dedicar-nos-hi ha fet d’Històries de Vida un projecte inacabat. UNA LLÂSTIMA!